Vida saludable. Els factors que podem controlar.
Hàbits saludables, t’impliques?
13 octubre, 2016
¿Por qué el farmacéutico no dispensa el antibiótico sin receta?
2 noviembre, 2016

Dia Mundial del Càncer de Mama

Per quin motiu m’he de veure en aquesta situació? Per què m’havia de sortir a mi? No hi ha prou dones en el món que m’ha de tocar a mi? Que he fet jo? I ara estic MALALTA? Ara he d’abandonar la meva vida? Per què m’ha de canviar la vida sense haver-ho triat jo? Hauré de suportar que em facin mal per alguna cosa que no m’he buscat? M’hi canviaria per la mare/germana/amiga amb els ulls tancats. No hi ha res que pugui fer per curar la meva dona? Com puc evitar-li patiment a la meva amiga?

Hi ha preguntes que ni tan sols els professionals de la salut podem acabar de respondre. Hi ha preguntes que fan un mal espantós i d’altres que obren un ventall de noves possibilitats i de noves visions cap a una vida que, inevitablement, canvia. El com canvia només està a les mans de qui ho pateix i de les persones que l’envolten, que fan obrir el gran ventall d’adjectius per afrontar amb companyia aquesta situació tant personal. Tot i així, en tota malaltia, l‘actitud amb o sense recolzament, únicament la disposició i conducta, generen el millor pronòstic.

Com és la mama i quins tipus de càncer se’n pot derivar?

 càncer mama fisiologiacàncer mama fisiologia 2

Imatge 1 i 2. Fisiologia de la mama. Imatge extreta d’ADAM en MedLine.

Tot càncer que comença en el teixit mamari es denomina càncer de mama. Aquest teixit es composa de greix, teixit glandular i i teixit connectiu. Cada mama té entre 10 i 20 seccions conegudes com lòbuls, que a la vegada es divideixen en seccions més petites, anomenades lobulets, on es troben les glàndules productores de llet. A través dels ductes o conductes lactífers arriba la llet als mugrons.

Totes aquestes estructures contenen a més de teixit adipós, vasos sanguinis i limfàtics que arriben fins els ganglis limfàtics, que s’encarreguen de la protecció en front a patògens o substàncies nocives. Segons la Societat Espanyola de Oncologia Mèdica (SEOM), es un càncer que apareix quan les cèl·lules del epiteli glandular es reprodueixen incontrolada i ràpidament, podent viatjar pels vasos sanguinis i limfàtics i assolint altres parts del cos, adherir-se i donar lloc a la ben sonada metàstasi. Pot donar-se tant en homes com en dones, però el 99% dels diagnòstics es produeixen en dones.

Tenint en compte la fisiologia mamària, destaquem els diferents tipus de càncer des de la zona més interior de la mama fins la més exterior:

SITUACIÓ TIPUS EXPLICACIÓ
Lòbuls Lobular invasiu Indicat en el nom, ha envaït teixits de la mama i amb el temps pot propagar-se cap a ganglis limfàtics i probablement, altres zones del cos. Afecta a dones a partir de 55 anys. Representen el 10% dels carcinomes diagnosticats.
Lobular in situ No es propaga, molts cops s’anomena neoplàsia. Es diagnostica abans de la menopausa (40-50 anys). És una afecció poc comuna, no causa símptomes i pot anar lligat a un carcinoma papil·lar.
Entre els ductes i els lòbuls Cribiforme És invasiu ja que les cèl·lules entren en el teixit conjuntiu de la mama. És de baix grau (5-6% dels invasius).
Ductes Ductal invasiu És invasiu i es propaga. Es presenta a partir dels 55 anys. El 80% dels diagnòstics de carcinoma són d’aquesta localització. També pot afectar a homes.
  Ductal in situ No es propaga fora del conducte làctic. No posa en perill la vida però pot desencadenar un invasiu posterior entre els 5-10 anys posteriors. Incloure la radiació en el tractament disminueix el risc de recurrència un 15%. És el més comú, representant el 80% dels diagnòstics. Hi ha diferents tipus com: tubular, medul·lar  mucinós.
Mugró De Paget Es propaga per la pell del mugró i la aureola. Tenen una aparença escamosa i vermellosa amb ocasionals pèrdues de sang.
Pell Inflamatori de mama És poc freqüent i agressiu. Es bloquegen els vasos limfàtics i es manifesta en la pell (gruixuda i buidada). Representa un 1-5% dels diagnòstics.

Invasiu es refereix a que es propaga cap als teixits mamaris que l’envolten; In situ, el creixement tumoral pertany a dins de l’estructura i no es propaga cap a altres teixits; Ductal fa referència a l’inici del càncer, en els conductes làctics; Lobular vol dir que les cèl·lules anòmales comencen a créixer en en lòbuls; Carcinoma és tot càncer que s’origina a la pell o altres teixits que revesteixen òrgans, com el teixit mamari.

Quines són les causes del càncer de mama?

Com molts altres càncers, la causa o causes que el provoquen no estan definides perquè no es coneixen. Tot i així, els especialistes han assenyalat factors de risc que generen predisposició a la malaltia.

  • Edat: Es tracta del principal factor de risc. Com més edat, més risc a patir càncer de mama.
  • Genètica: Les dones amb antecedents de càncer de mama tenen més risc a patir-ne, incrementant si es tracta de família directe (mare, germana, filla).
  • Factors reproductius: Els agents que augmentes l’exposició a estrògens endògens (primera menstruació primerenca, menopausa tardana, teràpia hormonal substitutiva post menopausa) augmenten el risc a patir la malaltia.

Actualment, la relació establerta de càncers de mama aleatòriament, sense cap component genètic o qualsevol altre rerefons conegut, és del diagnòstic en 1 de cada 8,5 dones. Ens trobem en el punt en el que respondre a la pregunta ‘Per què a mi?’ és altament complicat i complex si no es compleixen els factors de risc esmentats anteriorment. Des de la vessant més científica, i fent un anàlisi personal, resulta sospitós l’alta quantitat de dones que aquesta estadística (1/8,5) indica. És molt probable que sí que existeixi una relació directe amb algun factor o via hormonal que encara no es coneix o que simplement no té aquestes propietats assignades. Per això és tant important que la investigació sigui primordial pel desenvolupament de la societat.

Quins són els símptomes més comuns?

És molt freqüent la detecció a per l’aparició d’un nòdul (bony) palpable que normalment no causa dolor. També es poden donar alteracions de la pell de la mama en quan a la mesura, forma o textura així com la retracció del mugró. De vegades, molt poques, es pot presentar un exsudat a través del mateix mugró, que pot ser clar, groguenc, verdós o inclús amb una mica de sang o pus.

En els homes, els símptomes, a més a més de la tumoració, es pot presentar dolor i sensibilitat en les mames.

Quan el càncer de mama assoleix els estadis més avançats, pot incloure:

  • Dolor ossi
  • Dolor o molèstia en les mames
  • Úlceres cutànies
  • Inflamació dels ganglis limfàtics de l’aixella
  • Pèrdua de pes

Diagnòstic del càncer de mama

El punt inicial on comença el diagnòstic de la malaltia és el moment on amb una exploració física o una mamografia rutinària es genera una sospita. És a partir de llavors quan l’especialista pot dur a terme diferents probes que confirmaran o no la sospita inicial:

  • Mamografia: Gràcies a les imatges que s’emeten pels Rajos X es podran detectar les zones anòmales de la mama. No és una proba concloent, ja que poden mostrar imatges ambigües que no emetin un diagnòstic clar. Per aquest motiu, majoritàriament, es complementa amb altres probes.
  • Ecografia: Aquesta proba permet distingir quistos plens de líquid dels buits. És una tècnica que completa la mamografia.
  • Ressonància magnètica nuclear (RMN): Gràcies a les imatges que s’emeten per la creació d’un camp electromagnètic es pot veure la tumoració clarament i si aquesta s’ha propagat per algun òrgan del cos. És una proba complementaria a les dos anteriors, molt temuda per l’efecte claustrofòbic que causa però vertaderament molt necessària.
  • Biòpsia: Com s’explica en la SEOM, el diagnòstic definitiu i màxim concloent l’estableix l’especialista en anatomia patològica al observar les cèl·lules malignes obtingudes en la biòpsia sota el microscopi.

Biòpsia càncer mama

Imatge 3. Biòpsia de la tumoració. Imatge extreta d’Adam per MedLine.

  • Biòpsia gangli centinella: Un cop s’opera el càncer de mama i es treu el tumor (tumerectomia) és important estudiar els ganglis limfàtics de l’aixella. La tècnica més recomanada és la del gangli centinella. El dia abans de la cirurgia, s’inserta un marcador en el tumor, que correrà pel sistema limfàtic fins a un gangli. Aquest gangli és el primer gangli on anirien les cèl·lules tumorals malignes si es volguessin propagar i s’anomena gangli centinella. La biòpsia del centinella és caudal per saber si hi ha hagut propagació.

Biòpsia gangli centinella

Imatge 4. Preparació per la biòpsia del gangli centinella. Imatge extreta d’Adam per MedLine. 

  • Anàlisi tumor: L’últim pas que permetrà saber exactament el diagnòstic complet i per tant, permetrà l’enfoc cap a un tractament correcte és l’estudi de la massa tumoral un cop extreta per cirurgia. Es podrà determinar els receptors hormonals com altres proteïnes.

Tipus de tractaments

El tractament és molt variable, sobretot en funció dels factors observats per totes les probes de diagnòstic ja esmentades. En els estadis inicials es sol començar per cirurgia i continuar per radioteràpia. Els últims estudis demostren que extirpar el pit sencer (mastectomia) conclou amb els mateixos resultats que extreure la massa tumoral i complementar amb radioteràpia. És molt probable que depèn del tipus de tumor, l’existència de metàstasi, el tipus de cèl·lules canceroses el procediment pugui variar.

Com indicàvem, la cirurgia sol ser conservadora de la mama, extraient únicament el tumor i una petita quantitat de cèl·lules que es troben al voltant. Tot i així, també hi ha situacions en les que és millor extirpar el pit sencer, havent-hi sempre la possibilitat de la posterior reconstrucció un cop acabat el tractament total.

cirurgia concervadora de la mama

Imatge 5. Cirurgia conservadora de la mama (tumerectomia). Imatge extreta d’Adam per MedLine. 

Durant la cirurgia el gangli centinella es troba marcat amb un marcador inserit en el tumor el dia anterior. El professional l’extirparà per comprovar si el tumor hi ha arribat. Si fos el cas, s’extirparan tots els ganglis limfàtics de l’aixella a mode preventiu de propagació.

Posteriorment a la recuperació de la cirurgia es començarà el tractament de radioteràpia, el qual impedirà que les cèl·lules tumorals que hagin pogut quedar a l’organisme creixin i les destruirà. Es pot complementar també amb teràpia sistèmica, que és el que es coneix per quimioteràpia, hormonoteràpia o teràpia dirigida, la qual no actua de forma local, sinó que afecta a tot l’organisme i depèn 100% del tipus de càncer de mama i el risc de recaiguda.

Com es pot prevenir el càncer de mama?

L’autoexploració i les mamografies rutinàries són les eines principals per poder detectar nòduls en les mames. Generalment les segones detecten els nòduls que són difícils de detectar per la palpació. Cal fer-les anualment a partir dels 50 anys o a partir dels 45 anys si el/la pacient té antecedents familiars de càncer de mama de primer grau.

autoexamen

Imatge 6,7 i 8. Indicacions per l’autoexploració. Imatges extretes d’Adam per MedLine.

Com hem pogut mostrar, no totes les preguntes es poden respondre. Majoritàriament ningú es troba preparat ni ensenyat per afrontar situacions d’aquest caire. És per això que és rellevant deixar que cadascú porti el procés a la seva manera, sense exigències ni idees generals de com ”hauria de ser”. Per guanyar cal lluitar, i la predisposició és primordial, tant del malalt com de les persones que l’envolten i que també poden veure’s afectades. El pronòstic és cada com millor, cal tenir-ho sempre en ment.

Vols explicar-nos la teva experiència? Vols formar part d’aquest gran recull? Comenta’ns com la vida t’ha cridat, t’esperem!

Bibliografia

https://www.breastcancer.org/es/sintomas

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000913.htm

https://www.who.int/topics/cancer/breastcancer/es/

https://www.canceryvida.es/19octubre_cancerdemama.html

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/CancerMama/Paginas/cancerdemama.aspx