¿A qué esperas para probar las mascarillas?
9 marzo, 2017
Dermocosmética Colldeforn
6 abril, 2017

Dieta alcalina

QUÈ ÉS LA DIETA ALCALINA?

Estem àcids o estem alcalins? Com podem saber-ho?

Segurament heu sentit a parlar de la dieta alcalina, les sals bàsiques i el pH. En els últims anys han aparegut dietes i productes que asseguren alcalinitzar el nostre cos i així protegir la nostra salut.

 

Què hi ha de veritat en tot això? Perquè és tan important l’equilibri del pH en el nostre organisme? Què és el que provoca  l’acidificació? Com es mesura el pH? Quins aliments alcalinitzen el cos? Quines conseqüències té la dieta?

L’objectiu d’aquesta dieta és evitar que el nostre cos estigui massa àcid durant massa temps, afegint a la nostra alimentació, aliments alcalinitzants i disminuint al màxim els aliments àcids, però com tota dieta s’ha de fer sota supervisió d’un metge o d’un dietista.

 

PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT PER A LA NOSTRA SALUT?

Quan parlem de salut, l’equilibri del pH ho és tot. El pH dels nostres fluids corporals: saliva, orina, sang, líquid intra i extra cel·lular… s’ha de mantenir lleugerament alcalí, no només per a la nostra salut a tots els nivells, sinó també per retardar l’envelliment o bé, envellir de la millor manera.

El premi Nobel Albert Sent.-Gyögyi, 1937 (que va descobrir la vitamina C al 1927) va dir que el cos “és alcalí per disseny, però les seves funcions són acidificants”, i a la pràctica això vol dir que el cos necessita un medi alcalí perquè es produeixin amb normalitat totes les reaccions del metabolisme, però aquestes reaccions generen subproductes que ens acidifiquen.

El cos té mecanismes per contrarestar aquesta acidificació, sempre i quan no superi uns límits. Quan l’alimentació, l’estrès, les malalties cròniques, la medicació… superen aquests límits, el cos no té prou capacitat de contrarestar l’acidesa i les reaccions metabòliques deixen de funcionar a ple rendiment. Al no funcionar de forma òptima pot aparèixer pèrdua d’energia, irritabilitat, debilitat òssia, sensibilitat dental, inflamació, al·lèrgies, etc. i a la llarga això pot afavorir que es desenvolupin algunes malalties com la psoriasi, fatiga crònica o malalties metabòliques com la diabetis.

 

EN QUÈ CONSISTEIX EL pH BASE?

pH significa “potencial d’hidrogen”, és a dir, el pH ens indica la concentració d’ions d’hidrogen en un fluid, com ara els fluids corporals (saliva, orina, sang, líquid extra i intra cel·lular), i ens dóna una idea de si el fluid és àcid, alcalí o neutre.

El pH es mesura amb una escala que va des del 0 fins al 14, sent la mesura 7, el pH neutre. Si el rang de pH és entre 1 i 6 estem en un pH àcid mentre que si el pH és entre 8 i 14 és alcalí.

Encara que el pH es pot mesurar en qualsevol fluid com la saliva, orina o sang, el més
còmode és fer-ho en orina o saliva. La seva mesura és molt fàcil ja que hi ha unes tires reactives de paper que es mullen una mica amb el fluid corresponent i canvien de color indicant-nos el resultat.

El pH de l’orina sol ser lleugerament més àcid que el de la sang, però és un bon indicador de com està el nostre cos. L’orina pot oferir valors diferents en funció del moment de la jornada, de la nostra activitat i la nostra alimentació. Per això és recomanable fer diferents mesures al llarg del dia i calcular-ne un valor mitjà.


QUINS TIPUS D’ALIMENTS HEM DE CONSUMIR?

Per tal de fer una dieta alcalina hem de dividir els aliments en dos grans grups: àcids i alcalins. Els aliments alcalins són bàsicament les verdures de fulles verdes, com els espinacs, bròquil, enciam, canonges, etc., també les patates, moniatos, tomàquets, cogombres, el tofu, etc. Els llegums com els cigrons i llenties, les llavors i les nous, ametlles i avellanes, i els cereals com la quinoa, el mill, blat sarraí, espelta i l’arròs integral. Mentre que els aliments que bàsicament ens acidifiquen són: proteïnes d’origen animal: carns de tot tipus, ous, lactis. El sucre en totes les seves formes, hidrats de carboni refinats: arròs blanc, pa, pasta (blat).

La dieta ideal és que un 80% del nostre aliment sigui alcalinitzant i que un 20% sigui acidificant per mantenir l’equilibri.

 

Sabem d’altres aliments que també ajuden a alcalinitzar el cos com la sal i millor encara, l’aigua de mar. Evidentment no ens referim a la sal refinada, sinó a la Sal de l’Himàlaia o Sal Marina evaporada. La llimona i la llima; tot i ser àcids curiosament tenen un efecte alcalinitzant en l’organisme. Els olis com el d’oliva, llinosa, raïm, alvocat també tenen un efecte alcalinitzant. Així mateix, s’inclouen els omega 3 (oli de peix o krill).

Existeixen també sals minerals especialment alcalinitzants: sodi, potassi, magnesi i calci. Es poden comprar juntes o per separat.

No hem d’identificar el sabor àcid d’un aliment amb la característica acidificant de l’orina. Per exemple, la llimona té sabor àcid però, en canvi és alcalinitzant de l’orina.

 

Alcalí no equival a sa

El suc de nabius dóna lloc a una orina més àcida. Seria un gran error considerar els nabius aliments perjudicials per tenir aquest efecte sobre el pH de l’orina. Justament aquest efecte ajuda a combatre certes infeccions urinàries que es desenvolupen en un pH més alcalí.

D’altra banda, una orina alcalina afavoreix la formació d’alguns tipus de càlculs renals (per exemple els de fosfat càlcic) i d’algunes infeccions urinàries.

 

Àcid no equival a perjudicial

La carn és un aliment classificat com acidificant de l’orina. Durant anys s’ha considerat que el consum de carn augmenta la fragilitat òssia, ja que es va observar que, a major ingesta de proteïnes, apareixia una major quantitat de calci en l’orina. L’explicació teòrica era que la ingesta de proteïna (sobretot la animal) genera una acidificació que es contraresta utilitzant minerals de l’ós. Però aquesta teoria ha resultat ser incorrecta; actualment se sap que la ingesta de proteïnes augmenta l’absorció de calci intestinal, raó per la qual apareix més calci en l’orina (sense afectar els marcadors ossis).

El consum de carn de bona qualitat (ecològica i d’animals ben alimentats) acompanyada amb una bona quantitat d’hortalisses (no acompanyada de patates fregides) és una opció dietètica molt sana.

 

Per què la pràctica de l’esport afavoreix un estat alcalí?

L’exercici ens fa respirar i obtenir oxigen, i fa que suem. Mobilitza el sistema limfàtic. I, en fer-ho, ens ajuda a estar alcalins i a mantenir-nos alcalinitzats. Després de fer exercici, la orina pot sortir força àcida per l’eliminació de toxines, fet que serveix per mantenir el cos més alcalí.

 

Per què l’equilibri emocional afavoreix un estat alcalí?

Les emocions poden provocar encara més acidesa que el que menges o beus. Les emocions negatives provenen de molts llocs i tenen moltes formes. Les emocions negatives inclouen pensaments, sentiments, experiències, memòries conscients i inconscients, somnis, problemes de la vida. Tots ells causen “estrès” i l’estrès genera molta acidesa en el nostre cos.

 

L’ÚS DE SUPLEMENTS ALCALINITZANTS

Els suplements de sals minerals ajuden a elevar el pH, són un bon recurs per alcalinitzar el
nostre cos i n’hi ha molts al mercat. La majoria es basen en compostos citrats, carbonats i minerals en diversos tipus de presentacions. Nosaltres recomanem especialment el Base
Vitae, una mescla de sals minerals i cúrcuma en comprimits efervescents que podem prendre un cop al dia per mantenir-nos en equilibri. 

També hi ha l’anomenada aigua alcalina, o les ampolles d’aigua de mar de Quinton. Tots aquests suplements ens poden ajudar a prevenir molts desequilibris del cos que, com ja sabem, a la llarga poden donar lloc a malalties.

Quina és la bona notícia?

La bona notícia és que menjant aliments adequats i prenent suplements alcalinitzants amb saviesa i fent un estil de vida i exercici adequat, el cos podrà aconseguir  l’equilibri buscat que ens permetrà estar més sans.

Recordeu!! Qualsevol tipus de dieta ha de ser supervisada per un metge o dietista.

I no dubteu a consultar-nos, doncs alimentar-se amb coneixement ajuda a mantenir la salut i prevenir malalties.